Inspirada en una llegenda xinesa sobre guineus amb nou cues que es transfiguren en éssers humans i els hi roben l'ànima, explica la història de Yobi, una jove guineu de només cinc cues, que viu al bosc d'una muntanya en companyia d'un grup d'extraterrestres que s'hi van estavellar un segle enrera. Després d'entrar en contacte amb un grup de nens i nenes que es troben al bosc de colònies, Yobi somiarà convertir-se de manera permanent en humana. Però per tal d'aconseguir-ho haurà de robar l'ànima d'un nen al qual estimi de tot cor.
(Imatges extretes de www.cine21.com)
Segon llargmetratge de Lee Seong-kang, Yobi. The Five-Tailed Fox ve a desmentir (confiem que només de manera provisional) els optimistes vaticinis que apuntaven a aquest autor, després del seu debut amb My Beautiful Girl, Mari (1) (2002), com el futur pal de paller en la revitalització del cinema d'animació coreà. Difícilment podrà ser-ho si realitza un film cada lustre, si bé en una indústria tan alentida, potser això no sigui un factor clau. El que sobretot no permet Lee ser el líder d'una nova generació de cineastes, una figura inspiradora, és que no està construint un discurs prou sòlid (em refereixo a continuat i identificable; i insisteixo, tot i allò que puguem entreveure ara, estem parlant d'una carrera amb només dos títols, encara amb possibilitats d'evolucionar).
Hi ha massa diferències entre 'Mari' i 'Yobi'. Després de la primera es va voler comparar Lee amb Miyazaki Hayao, però si per alguna cosa destacava la seva bella i lúcida història sobre els somnis de la infantesa era per una personalitat pròpia encomiable. El seu nou treball, en canvi, ha perdut bona part d'aquelles senyes d'identitat, provocant que, curiosament, les influències miyazakianes, ara sí, es tornin més evidents (sobretot en el conjunt de personatges secundaris, en especial el grup de divertits extraterrestres). Yobi és òbviament un projecte pensat per a emmotllar-se a un estàndard, a un esquema que funciona i que, per tant, pot assegurar una rendibilitat en un context de producció que no està per a gaires floritures. Lee deixa enrera la narració poètica i es decanta per un model de fantasia més prosaic, al qual contribueix una tecnologia d'animació verament sofisticada, però més convencional i sense l'encant naïf de les textures Flaix de Mari. De la mateixa manera, la història transita també per camins un tant atapeïts: els del cinema infantil i familiar, plàcid i sense arestes (resulta una mica frustrant per a aquells que esperen alguna cosa més que pura fantasia, veure com una idea adulta com que els nens protagonistes (o més aviat secundaris, excepte un) es trobin en un campament per a nois i noies “amb problemes” es quedi en una simple menció (2)), encara que l'ambigu final deixi un cert sabor agredolç.
No estic dient que no valgui la pena veure Yobi. En realitat, aquest no és en absolut el meu pensament. La pel·lícula funciona molt bé, és agradable i divertida, plena de bons detalls de tot ordre, i en la seva part final, tot i que resulta una mica confusa, fa un desplegament d'inventiva de primer nivell. Només lamento l'oportunitat perduda (no només per part de Lee Seong-kang, sinó també dintre de la indústria de l'animació sud-coreana i mundial) de seguir construint un espai d'expressió personal en un context (el dels llargmetratges de dibuixos animats) massa sovint ignorat per no ser prou artístic.
Comentari penjat el 20/1/2008
----------------------------------------------------------------------------------
(1) Vegi's, per exemple, el comentari de Darcy Paquet sobre aquest film a koreanfilm.org
(2) No arribem a saber quins problemes tenen, ni aquests afecten a la trama. Per què, doncs, s'ha inclòs aquest element?
,
Cheonnyeon-yeowoo Yeowoobi (literalment: “Yobi la guineu de mil anys”) 