Any 2020. El fill d'un agent de policiaés segrestat i resultarà mort en l'operació de rescat. Un any després, l'agent (Seok) dirigeix la investigació d'un seguit d'assassinats. Les víctimes, uns importants científics, estan vinculades amb secretes agències governamentals; les pistes indiquen que el cas estaria relacionat amb el segrest del fill de Seok així com amb les misterioses desaparicions, ocorregudes trenta anys abans, d'un gran nombre de nens i nenes. Mentrestant, el cap de la policia és segrestat, segurament pel mateix individu que ha comès els assassinats, així que la seva filla (Hui-su), una experta en psicologia criminal, s'afegeixi a les investigacions.
(Imatges extretes de www.cine21.com)
La creixent popularitat que les pel·lícules autòctones experimenten a Corea durant els primers anys del segle XXI (1) porten a un interessant fenomen, poc imaginable uns anys abans: el del blockbuster coreà. Des que Shiri va trencar esquemes l'any 1999 amb sis milions d'entrades venudes, algunes productores comencen a apostar per films de gran calibre. En poc temps els pressupostos es disparen, potser massa, perquè l'any 2002 tres costoses produccions fracassen a taquilla, no essent capaces de recuperar la milionària inversió feta. Els llums d'alarma s'encenen, molts inversors fugen i es parla de crisi de la indústria o, fins i tot, del final d'una (curta) era. Yesterday és un dels títols (2) que provoca aquest pànic. En el seu cas (el menys greu dels tres), dels cinc milions de dòlars que va costar no en recuperaria ni la meitat.(3)
És cert que cinc milions és una xifra molt considerable en els estàndards coreans del moment, però ben pensat, vistos els resultats, fins i tot sorprenen les molt aconseguides imatges que van ser capaços de crear amb aquests diners (4). Yesterday, en aquest sentit, és una bona mostra del nivell tècnic –ja sense discussió– que els cineastes sud-coreans han assolit en els darrers temps, així com dels mitjans que la seva indústria els posa a disposició. Les escenes d'acció de la pel·lícula assoleixen un nivell de versemblança que res ha d'envejar al de les millors produccions de Hollywood (potser el seu problema està en allargar-se massa, com també passa en moltes pel·lícules americanes). D'igual manera, els (pocs) efectes especials destinats a recrear un món futurista, acompleixen el seu discret paper a la perfecció, sense desentonar amb el precís acabat general.
Un altre aspecte elogiable, per bé que menys aconseguit, de la realització del film és el particular to que se li confereix. La voluntat (molt coreana) de narrar la pel·lícula també en forma de drama –un fet ja vist a Shiri – fa que el ritme s'alenteixi i la imatge s'enfosqueixi. D'aquesta manera, Yesterday s'allunya, com la majoria de blockbusters a Corea, dels seus referents nord-americans. Malauradament, les intencions d'hibridació genèrica cauen, en aquesta ocasió, en sac foradat, ja que el drama que hàbilment intenta introduir-se no té una base prou sòlida. On falla el director i guionista Jeon Yun-su (i on, potser, rauria el motiu del fracàs de la cinta) és en aquesta segona faceta seva. Ni els personatges ni la història tenen prou entitat com per a despertar interès, i per tal de dissimular-ho, el guió embolica la trama en un pobre intent d'augmentar-ne el misteri, aconseguint només fer-la força difícil de seguir. Tanta confusió acaba per relegar a un segon terme la tragèdia dels personatges principals, deixant en la memòria de l'espectador només coreografies de tirotejos, espectaculars, però insuficients.
Afortunadament, els mals auguris no es van confirmar, i la indústria no va fer fallida, tot el contrari. L'èxit de posteriors superproduccions com Silmido (2003) o Taegukgi (2004) han demostrat que els projectes de gran pressupost són viables, sempre que comptin amb una història interessant i ben explicada.
Comentari penjat el 09/01/2007
----------------------------------------------------------------------------------
(1) L'any 2000 ja són cinc les situades entre les deu més vistes.
(2) Els altres dos van ser R U Ready? i The Ressurrection of the Little Match Girl.
(3) Cal tenir en compte, a més, que a Corea les pel·lícules depenen gairebé en exclusiva d'allò que recapten en les sales de cinema, ja que al contrari que els Estats Units o el Japó no poden comptar amb el mercat paral·lel del vídeojocs o, fins i tot, del DVD (alguns apunten a la pirateria com la principal causa de la fallida del mercat del DVD, però segur que també hi tenen a veure la mentalitat consumista imperant en el país asiàtic del usar-i-llençar i de les modes passatgeres, que no permeten que la gent es plantegi consumir cap producte durant massa temps, així com la possibilitat de llogar pel·lícules als vídeoclubs per l'equivalent a 1€).
(4) Darcy Paquet a www.koreanfilm.org
,
Yeseuteodei (literalment: (en anglès) “Ahir”) 