Ha-mi és una noia que encara no ha tingut mai parella. Un dia es topa accidentalment amb un noi, Young-bin, de qui s'enamora de seguida pensant que el destí els ha unit. El problema és que Young-bin és un egocèntric que la tracta com un objecte. Això és, segons la germana de Ha-mi, que mirarà per tots els mitjans d'allunyar-la d'ell, perquè el seu grup sanguini és B. Ha-mi no en fa cas i mira de fer canviar el seu xicot. Paral·lelament, la germana s'ha d'enfrontar als seus propis fracassos amorosos.
(Imatges extretes de www.cine21.com)
L'horòscop xinès serveix als coreans per a determinar el caràcter de les persones, així com el seu destí, igual com nosaltres fem ús dels signes del zodíac establerts en la Grècia antiga. Hi ha, però, un altre mètode molt estès per a classificar els individus segons el seu temperament, que és prestant atenció al seu grup sanguini. Per herència genètica la majoria de coreans són del tipus A o del B. Dels primers es diu, a grans trets, que són persones afables, complaents i amb tendència a deixar-se dominar; els altres, en canvi, són arrogants, egoistes i, per suposat, dominadors. Per motius culturals (el rol dels sexes en la societat), ser noi multiplica els efectes de la sang B, i el mateix passa amb les noies i el tipus A. Per això, una parella formada per una noia A i un noi B és poc recomanable. My Boyfriend Is Type-B parteix d'aquesta simple premisa… i no va gaire més enllà.
La veritat és que es tracta d'una pel·lícula mediocre, que va passar sense pena ni glòria pels cinemes coreans (1). No és estrany. Com dic, el guió es recolza en una sola idea que s'allarga –per sort, no més d'una hora i mitja– fins a fer-se repetitiva. Per això s'hi inclou la subtrama en paral·lel de la germana, totalment innecessària per a la història, i que ni tan sols assoleix el nivell de comicitat necessari per a justificar-la, més que res perquè l'histrionisme del personatge no està ben ajustat. La majoria de personatges estan perfilats amb un simple esbós, responent als tòpics del seu grup sanguini i poca cosa més. El cas de la germana no és greu, en ser una secundària, però els protagonistes haurien de tenir més relleu. No queden clares les raons per les quals Young-bin i Ha-mi se senten atrets l'un per l'altre, i la confusió fa que els personatges es tornin irritants: ell, pel seu comportament desconsiderat; ella, per la seva actitud massa servicial. Sense unes motivacions clares, la trama perd interès. S'hauria pogut solucionar, en part, aprofundint en la idea, només apuntada, que Young-bin se sent frustrat pel seu fracàs professional (un intent de dotar de complexitat al personatge que, curiosament, no es fa amb ella). Però la connexió entre aquesta frustració i el comportament de Young-bin no s'estableix clarament fins al final, i el que hauria pogut ser una interessant tragicomèdia esdevé un film que comença de manera còmica i acaba com un drama. Es tracta d'un mecanisme comú a moltes pel·lícules coreanes, amb el qual My Boyfriend… se situa en un anodí terreny comú.
Dit això, el que vull defensar ara és que precisament la seva vulgaritat (entesa no en sentit despectiu, sinó literal) la fa interessant de veure, ja que dóna mostra del que ha esdevingut la comèdia romàntica coreana en els darrers anys, des de l'estrena de l'exitosa My Sassy Girl (2001). Sense ser-ne una còpia, My Boyfriend… comparteix una sèrie de característiques amb el film de Kwak Jae-young: la relació de la parella protagonista neix d'una casualitat extrema, que els personatges arriben a entendre com a fruit del destí (discurs sobre l'amor ideal, més enllà de qüestions de convivència); un d'ells té un caràcter original i problemàtic –font del seu atractiu– que l'altre aguanta estoicament (origen del conflicte i de la comicitat); desviació cap a la seriositat i el drama en la part final (buscant satisfer diverses sensibilitats entre el públic). Darrerament aquesta fórmula està provocant un cert cansament entre el públic. El problema de My Boyfriend… pot haver estat no només aquesta reiteració, sinó també la timidesa de la seva proposta. My Sassy Girl era molt més imaginativa, extrema en el plantejament, autoconscient i paròdica. Això li va valer l'èxit. Els seus succedanis repeteixen sense entusiasme un fil argumental que per si sol no pot sostenir tot un gènere.
A favor de My Boyfriend… es pot dir que tampoc no es tracta de cap desastre. Té alguns moments divertits, com la seqüència en què Young-bin rep la visita del seu (pastadet a ell) pare. A més, hi ha alguns apunts interessants com el ja comentat del fiasco professional de Young-bin, o un ambigu final on sembla que la parella ha resolt els seus problemes (happy end ) però s'intueix una ombra en el seu futur, fruit de la seva evident incompatibilitat. En definitiva, un producte passable si no se n'espera gran cosa.
Comentari penjat el 28/03/2007
----------------------------------------------------------------------------------
(1) 1,5 milions d'espectadors és una bona xifra, però s'ha de considerar un èxit molt moderat.
,
B-hyeong namja chingu (literalment: “Un nòvio tipus B”)