En l'inici de la Guerra de Corea, dos germans (Jin-tae i Jin-seok) són reclutats a la força en l'exèrcit de Corea del Sud per a anar a lluitar al front, davant de la desesperació de la seva família. Un cop allà, Jin-tae, el germà gran, mirarà de protegir Jin-seok arribant a un pacte amb el seu oficial, pel qual es presentarà voluntari per a missions molt perilloses a canvi que aquest pugui tornar a casa. Quan la guerra comenci a transformar el caràcter de Jin-tae, serà Jin-seok qui es preocupi pel seu germà.
(Imatges extretes de www.cine21.com)
Recentment vaig veure publicada una enquesta feta a Corea, on es preguntava a la gent quina de les pel·lícules que havien estat grans èxits de taquilla en el país (la marca se situava en els 8 milions d'espectadors) era la seva preferida. Encapçalant la votació hi havia Taegukgi (1). És curiós que la pel·lícula coreana més vista de tots els temps, The Host, quedés relegada al cinquè lloc, mentre el film de Kang Je-gyu, tercer en el rànquing de taquillatge, s'erigeixi com la preferida d'una majoria d'espectadors. L'explicació la trobo en què a més dels seus mèrits en diferents aspectes, és una pel·lícula que sap tocar la fibra sensible. Com a mínim la dels coreans.
Kang, anteriorment responsable de la també exitosíssima Shiri (1999), juga aquí amb dues cartes guanyadores: utilitza grans estrelles de la pantalla (Jang Dong-kun i Won Bin, llavors en el punt màxim de la seva popularitat) per a narrar una història melodramàtica, sempre molt dels gust del públic coreà; i l'emmarca en el context de la guerra entre les dues Corees, un tema sensible que acostuma a donar bons rèdits (noti's que tres dels títols de la llista s'hi vinculen: a més de Taegukgi, també Silmido i Welcome to Dongmakgol). El resultat és un film carregat d'emotivitat, convenientment manipulada per les trampes del melodrama, com la forma idealitzada que té de mostrar-nos la feliç vida dels protagonistes abans de la guerra, de manera que el posterior impacte de la tragèdia sigui més gran (spoiler!: just abans de tancar la pel·lícula, un cop el drama ja s'ha consumat, se'ns remetrà a aquells moments, ara carregats de nostàlgia).
En el seu moment (potser fins i tot ara), el film també va resultar atractiu per les seves proporcions: el més gran pressupost del cinema coreà destinat a un espectacle bèl·lic ple d'efectes especials i tècnicament impecable. Un producte mai vist abans en el si de la indústria sud-coreana, impossible d'ignorar en plena efervescència del cinema autòcton (2). Se li pot retreure que imiti massa els estilemes de Saving Private Ryan (dir. Steven Spielberg, 1998) (fotografia, obrir i cloure la narració en temps present), però en certa manera això també li aporta un toc de qualitat i un aire d'estar a l'última, que sense dubte el seu director buscaba. En aquest sentit, Taegukgi és una de les pel·lícules més hollywoodianes del nou cinema coreà. Qui només vegi aquesta pel·lícula (cosa possible, ja que és una de les poques que s'han distribuït internacionalment) pot pensar que el cinema a Corea del Sud pateix una forta dependència respecte al dels Estats Units. Però qui conegui les sobrades mostres d'originalitat i independència artística del cinema coreà, s'adonarà que aquesta no és sinó una més de les possibilitats d'aquesta rica cinematografia: la d'enfrontar-se al rival americà en el seu propi terreny… i guanyar-lo. Segurament molts coreans se'n van sentir orgullosos.
Per a un occidental, Taegukgi pot semblar un Ryan melodramàtic centrat en uns fets històrics que li són aliens. Potser un pobre al·licient per a veure-la. Aquells interessats en Corea i la seva Història, però, apreciaran alguns aspectes interessants de l'argument, com la dura crítica a algunes de les atrocitats comeses en el Sud (maltractament de presoners, assassinats de persones que suposadament simpatitzaven amb els comunistes); o el gens maniqueu retrat de l'enemic (al contrari del que passa a Saving Private Ryan), símptoma de l'actual visió fraternal respecte dels nord-coreans.
Comentari penjat el 23/04/2007
----------------------------------------------------------------------------------
(1) Els resultats finals de la votació van quedar de la següent manera:
1. Taegukgi (21%)
2. Silmido (15,3%)
3. King and the Clown (14,5%)
4. Welcome to Dongmakgol (10,9%)
5. The Host (10,5%)
6. Friend (5,2%)
(2) Quan a Won Bin li van preguntar per què havia acceptat de participar en el projecte va respondre: “Havies de ser un idiota per a no fer-ho”. (Citat per Darcy Paquet en el seu comentari del film a koreanfilm.org)
,
Taegukgi hwinalrimyeo (literalment: “L'onejant bandera coreana”)