> Articles > Sitges 2007
Cinema Coreà a Sitges 2007 (per Jordi Codó)
(Imatges extretes de www.cinemasitges.com)
Sitges acostuma a ser un certamen de desmesura controlada; el paradís de l'aficionat, però el malson del cronista, que es veu incapaç de cobrir-ho tot. Afortunadament, a Cinema Kim ens interessa un aspecte molt concret del festival, en què podem estendre'ns i aprofundir.
En l'edició de 2006 del Festival de Sitges només s'hi van poder comptar dos títols coreans, fet un tant sorprenent tenint en compte, d'una banda, l'atenció dispensada pels programadors al cinema asiàtic, i de l'altra, l'actual moment de gràcia pel què travessa la indústria del cinema a Corea del Sud. Sitges '07, però, coincidint amb el primer cop que Cinema Kim hi assisteix, ha esmenat aquell oblit, oferint fins a set pel·lícules coreanes més un documental, de producció francesa, dedicat a aquesta cinematografia. La selecció de films, és clar, s'ha fet seguint els criteris temàtics del festival, de manera que trobem cinema fantàstic, de terror, thrillers i productes d'animació. Una ventall prou variat, que sense arribar a donar una idea de tot allò que pot oferir el cinema coreà, sí que és una bona mostra del que és capaç de fer.
Les cintes que es van poder veure van ser:
- I'M A CYBORG, BUT THAT'S OK (2006) de Park Chan Wook (Secció: Oficial Fantàstic)
- THE CITY OF VIOLENCE (2006) de Ryoo Seung-wan (Oficial Premiere)
- BLACK HOUSE (2007) de Shin Terra (Orient Express)
- THE RESTLESS (2006) de Cho Dong-oh (Orient Express)
- TAZZA: THE HIGH ROLLERS (2006) de Choi Dong-hoon (Orient Express)
- AACHI & SSIPAK (2006) de Jo Bum-jin (Anima't)
- YOBI, THE FIVE-TAILED FOX (2007) de Lee Sung-kang (Anima't)
a més de
- LES ENRAGÉS DU CINÉMA CORÉEN (2007) de Yves Montmayeur
El més destacable de tot aquest desembarcament coreà potser siguin els dos guardons obtinguts, un per part de I'm a Cyborg, But That's Ok, que es va endur el premi al millor guió de la secció Oficial Fantàstic; i l'altre per a Aachi and Ssipak, considerat el millor film d'animació. A l'altre extrem, pel que fa a la recepció, trobem Black House, de la qual alguns comentaristes afirmaven que era de la pitjor pel·lícula del festival. Tampoc va agradar massa The Restless ; mentre que Tazza, The City of Violence i Yobi van ser força ben valorades.
Per cert que I'm a Cyborg… i The City of Violence van comptar amb la presència dels seus directors Park Chan-wook i Ryoo Seung-wan, que a més de presentar les seves respectives obres, van participar en un col·loqui organitzat després de la projecció de l'esmentat documental Les enragés du cinéma coréen, del qual eren en part protagonistes, al costat d'altres joves directors sudcoreans. També hi havia presents Yves Montmayeur, director del film, i els crítics espanyols Roberto Cueto i Juan Zapater, tot i que les preguntes del públic van anar només dirigides a Park i Ryoo. Malauradament el temps era escàs (més tenint en compte que s'havia de traduir cada pregunta i cada resposta), i només es van arribar a formular quatre o cinc qüestions. Park es va mostrar força loquaç, mentre que Ryoo es va decantar per una actitud entre sarcàstica i divertida, evitant entrar a fons en les preguntes la majoria de vegades. Potser el més interessant –per ser poc habitual– va ser la menció a Kim Ki-yong feta pel director d' OldBoy, que el va reconèixer com la seva referència principal dintre del cinema coreà clàssic (Ryoo Seung-wan, pel seu cantó, va parlar de les cintes d'acció de Hong Kong com de la seva principal font d'inspiració, però no va donar noms, ja que va assegurar que de fer-ho no arribaria a la presentació del seu film, que tenia programada posteriorment). També va destacar, per trencar una mica amb el to general, la pregunta llançada per una assistent coreana, referida a un possible estancament de la cinematografia del seu país (massa ancorada en alguns temes i gèneres, va dir) a pesar de l'optimisme desbordant de la visió de Montmayeur. Amb molta diplomàcia, ambdós directors van esquivar l'espinosa qüestió, i van augurar un futur prometedor per a les produccions coreanes.
Un espectacular passi de The City of Violence a l'Auditori, amb la presència del seu director, com s'ha dit, clouria aquesta nodrida presència del cinema coreà a la bonica vila de la costa catalana. Tant de bo l'any proper programadors i distribuïdors siguin igual (o més) de generosos.
Reportatge penjat el 19/10/2007 
