L'any 1375 un grup de diplomàtics del regne de Koryo són enviats a entrevistar-se amb els dirigents Ming de la Xina, amb la intenció de demanar disculpes per l'assassinat d'un emissari xinès uns mesos abans. La rebuda que els dispensen, però, no és l'esperada: els ambaixadors són assassinats, i els soldats que els escortaven, expulsats. Durant el camí de tornada a casa a través del desert, el grup d'homes –entre els quals es compta un esclau alliberat pel seu amo moribund, que posseeix unes capacitats guerreres excepcionals– es topen amb uns militars mongols que han segrestat una princesa xinesa. Retornar la princesa a la cort podria permetre'ls recuperar el favor dels Ming, i decideixen córrer el risc de rescatar-la.
(Imatges extretes de www.cine21.com)
Algun espectador desprevingut podria pensar veient Musa que es troba davant d'una pel·lícula xinesa –si no fos per la voluntat dels protagonistes, expressada reiteradament, de retornar a Koryo (nom que el DVD espanyol s'encarrega d' aclarir traduint-lo per Corea, tant en la versió doblada com en els subtítols, fent així un flac favor al rigor històric). La confusió no seria estranya. Qui no estigui familiaritzat amb l'star system del cinema coreà i no sàpiga distingir entre les diverses llengües de l'Àsia Oriental, es fixarà en les semblances amb d'altres epopeies d'ambientació històrica recentment vingudes de la Xina. Un llarg viatge per aclaparadors paisatges, guerrers i princeses, arts marcials… són característiques que ens remeten als darrers films de Zhang Yimou o a títols com Warriors of Heaven and Earth (dir. He Ping, 2003) (1). No és casualitat. Val a dir que Musa és anterior a tots els títols esmentats, però cal tenir en compte que aquests no són més que la punta de l'iceberg d'una tradició que d'un dia per l'altre, arrel de l'èxit de Crouching Tiger, Hidden Dragon (dir. Ang Lee, 2000) (2), es va fer exportable cap a l'Oest (després d'un procés d'estilització adequat). El film de Kim Sung-su s'inspira en aquesta tradició, i el resultat és un producte que no per ser poc habitual en la indústria coreana està mancat de personalitat.
Musa era, no hi ha dubte, un projecte pensat per a traspassar les fronteres coreanes, en un moment en què al cinema de Corea aquestes li començaven a semblar petites. Ho delata la seva condició de co-producció (sino-coreana), que li va permetre comptar en el repartiment amb Zhang Ziyi, una estrella fulgurant del cinema asiàtic, i ara ja també mundial (3). El mercat xinès semblava, doncs, el principal objectiu, i d'aquí també el fet que la història es localitzi a la Xina, i que gairebé la meitat dels diàlegs siguin en mandarí. Pel que fa al mercat internacional, tot i certa popularitat obtinguda entre els afeccionats al gènere, ho tenia més difícil, en tractar-se d'un producte de perfil mitjà, parlant en termes d'exportació a Occident.
El film no es descuida, però, del seu mercat interior. El repartiment d'actors està format per algunes de les cares nacionals (masculines) més emergents del moment, com Ju Jin-mo, que havia protagonitzat Happy End (dir. Chung Ji-woo, 1999), i Jung Woo-sung, conegut gràcies als dos films anteriors del propi Kim Sung-su, Beat (1997) i City of the Rising Sun (1998); també compta amb el veteraníssim Ahn Sung-kee, sensacional en el seu paper de militar experimentat i responsable. Aquests aporten a la pel·lícula una personalitat específicament coreana, i el resultat és una versió particular de les històries èpiques xineses: més realista, tant en el tractament de la violència (ni arts marcials impossibles ni morts poètiques, només la crua realitat de la guerra) com en les evolucions de la trama; absent d'elements de caire fantàstic, decantant-se més per la fidelitat històrica (sense arribar a ser historicista) que per la fabulació;
centrada en les relacions entre uns personatges descrits de manera ambivalent, més humanitzada, i allunyada de recreacions visuals efectistes. En definitiva una pel·lícula d'aventures amb ambientació d'època que no apel·la constantment a l'exotisme. Caldrà no confondre-la amb aquelles que sí que ho fan.
Comentari penjat el 07/06/2007
----------------------------------------------------------------------------------
(1) Estrenada en cinemes d'Espanya l'any 2004 amb el títol Guerreros del cielo y la tierra.
(2) Estrenada en cinemes d'Espanya l'any 2001 amb el títol Tigre y dragón.
(3) En realitat, en el moment de la seva contractació encara no s'havia produït l'estrena de Crouching Tiger, Hidden Dragon, i l'actriu xinesa basava la seva fama tan sols en el seu paper a The Road Home (El camino a casa) de Zhang Yimou. La fortuna va somriure a Musa, que es beneficiaria de la projecció posterior de l'actriu sense, suposo, pagar més pel seu nou caché.
,
Musa (literalment: “Guerrers”)