En un internat escolar femení dues de les noies, Hyo-shin i Shi-eun, mantenen una relació amorosa. Però aquesta a poc a poc es deteriora a causa, d'una banda, de la gelosia que desperta en Shi-eun la relació de Hyo-shin amb un dels professors, amb qui manté contactes sexuals, i de l'altra, el rebuig per part de la resta de les seves companyes. La pressió acabarà sent massa gran per a Hyo-shin, que se suïcida. Paral·lelament, una altra estudiant, Min-ah, troba el diari de Hyo-shin, el fantasma de la qual aviat li demanarà que li retorni.
(Imatges extretes de www.cine21.com)
Memento Mori és la segona entrega d'una saga de pel·lícules de terror agrupades sota el nom de yeogo goedam, que es podria traduir com “històries terrorífiques de noies d'institut”. Els altres tres títols realitzats fins a la data són: la inaugural Whispering Corridors (1998), Wishing Stairs (2003) i Voice Letter (2005). Totes elles comparteixen una sèrie de característiques temàtiques bàsiques, que defineixen la saga: localització en un internat femení; mort d'una de les noies, ja sigui assassinada o per suïcidi, i posterior aparició del seu venjatiu esperit; certs apunts lèsbics; i un comentari crític, tant de les institucions educatives (molt estrictes a Corea) com de les relacions humanes entre les companyes de classe.
A partir d'aquestes premisses, cada una de les pel·lícules realitzades s'ha desenvolupat de manera independent, tot i mantenir una certa homogeneïtat pel que fa a les intencions i a la imatge de marca. Memento Mori, però, pot considerar-se com l'ovella negra del grup. Aparentment, sobre el paper, conté les imprescindibles dosis d'esdeveniments paranormals, aparicions sobtades de fantasmes (ensurts) i morts sanguinolentes, que tota pel·lícula de terror precisa. Però l'ús que els dos co-directors de la cinta, Kim Tae-yong i Min Kyu-dong (també encarregats del guió), fan d'aquests elements, indica que la seva intenció no era la de fer terror a l'ús. Fins i tot es pot dubtar de si tenien interès en el gènere (1). Durant bona part del metratge estem assistint a un drama, protagonitzat per dues estudiants que mantenen una relació d'amor mal vista per la resta de les seves companyes. Fins i tot després de la mort d'una d'elles, un seguit de flashbacks ens seguiran duent fora del terreny del fantàstic, per a acabar de narrar-nos les dificultats per les que havien travessat les noies amb anterioritat al fatal succés. I encara, els moments terrorífics que, en temps present, apareixen en la segona part de la història, estan filmats amb un estrany desapassionament, gairebé naturalitzant la presència dels esperits. En canvi, els directors s'han esforçat en crear un ambient al llarg de tota la pel·lícula que produeix autèntic desassossec. Aquest té més a veure amb la sordidesa de la mort i amb el turmentat amor de les noies (en consonància, també, amb la personalitat d'una d'elles), que no pas amb la presència d'allò sobrenatural. Però es tracta d'una sensació genuïnament terrorífica que permetria incloure la pel·lícula dintre del gènere encara que no hi hagués cap fantasma.
Un afeccionat al gènere en estat pur més aviat trobarà allò que busca en els altres tres films de la saga. Però si tenim en compte que aquests, en termes generals, són molt més tòpics i avorrits, em decanto per considerar Memento Mori com la més interessant de totes. Una confirmació, per cert, de que el cinema de terror coreà (i en general) es mou millor en els límits dels gèneres que en el seu interior.
Comentari penjat el 27/02/2007
----------------------------------------------------------------------------------
(1) Tot i haver-se iniciat en la direcció de llargmetratges amb el gènere de terror gràcies a aquesta pel·lícula, tant Kim com Min se n'han allunyat en els seus segons treballs (en solitari), i han optat pel (melo)drama en els seus respectius Family Ties (2006) i All For Love / My Lovely Week (2005).
,
Yeogo goedam II (literalment: “Història terrorífica de noies d'institut. Segona part”)