Una estudiant de divuit anys (anomenada Y) i un escultor de trenta-vuit (J) inicien una frenètica relació sexual. La jove Y acceptarà ser colpejada per J amb fustes, barres de ferro i altres objectes, ja que que només així ell pot excitar-se de veritat. Amb el temps es tornen completament dependents de la relació i del sexe, així que s'hi dediquen amb tant d'afany que acaben per descuidar la resta d'aspectes de la seva vida. Tot mentre miren de defugir la malfiança social.
(Imatges extretes de www.cine21.com)
Tot i que Corea del Sud inicia el seu procés democràtic a finals dels vuitanta, no serà fins el 1995 que la censura en el cinema s'aboleixi. Llavors es crea el Media Ratings Board, un comitè encarregat d'assignar classificacions (1) a pel·lícules i altres productes media (videojocs, cançons, anuncis, etc.). El MRB està format per professors universitaris, advocats i persones vinculades a la indústria cinematogràfica, i tot i no tenir capacitat censuradora, sí que té influència i exerceix pressió, i en el passat s'ha negat a assignar qualificació a alguna pel·lícula, impedint així la seva estrena. El primer cas va ser el de Yellow Hair (1999), que no es va tenir en consideració fins que va retallar i alterar digitalment una escena de sexe entre dues dones i un home. El sexe ha estat, en la majoria de casos, el principal motiu de disputa entre el MRB i algunes produccions. El cas més sonat va ser, també l'any 1999, precisament amb Lies. Fins a dues vegades el muntatge del film va ser rebutjat per culpa d'algunes de les escenes de sexe i d'una lasciva conversa entre dues adolescents, que a la fi serien reduïdes o eliminades per a la seva estrena comercial.
El director del film, Jang Sun-woo, ja estava acostumat a aquest tipus de dificultats; de fet, basa bona part de la seva popularitat en aquest tipus de polèmiques. L'any 1980 Jang va passar-se sis mesos a la presó per les seves activitats polítiques. Uns anys després començaria a fer cinema perquè, segons diu, buscava una manera de protestar contra el govern sense ser arrestat. Des de llavors ha realitzat una dotzena de pel·lícules a partir d'idees provocadores, les quals no només qüestionen l'acció de les institucions polítiques, sinó també els valors de la moral tradicional del seu país. Lies, no hi ha dubte, és una pel·lícula pensada per a posar a prova la tolerància del públic, al qual es mira d'incomodar constantment amb un seguit d'imatges indecents. El seu discurs, però, és més idealista que no pas incendiari. En les primeres imatges el propi Jang Sun-woo apareix (2) explicant que el seu film tracta sobre “estar posseït per un esperit, que potser ens permeti assolir un estat de purificació”. Lluny de fer una apologia del sadomasoquisme, el film tan sols defensa la llibertat de la seva parella protagonista per a cercar la felicitat. Quan J proposa a Y deixar de pegar-la si això la perjudica massa demostra no ser un sàdic, i quan aquesta li respon que tot i que no li agrada ser colpejada vol continuar perquè així ell disfruta més, revela que és capaç de sacrificar-se per amor. La particularitat de J i Y és que –com la protagonista de In the Realm of the Senses (3)– necessiten expressar la seva estima a través del sexe. La societat, però, no tolera aquest tipus de comportament, si més no de forma oberta. Precisament les mentides de que parla el títol de la pel·lícula, fan referència a la falsa imatge que sovint la societat vol donar de si mateixa. J es veu obligat a dissimular davant d'un dels homes per a qui treballa, abaixant el cap en senyal de submissió; Y li retraurà, ja que no és conscient (en ser més jove) que la pressió de l'entorn obliga a mantenir les aparences.
En certa manera, encara més contracultural que les doloroses relacions sexuals de J i Y, és la seva forma de vida basada en l'hedonisme. Diu Jang: “L'ortodòxia sexual determina que tothom ha de treballar durament i portar una vida decent. Em resultava tan divertit com insolent expressar un punt de vista oposat: dues persones que aposten per una vida ideal, menjant, bevent i fent l'amor sense haver de treballar” (4). Segurament aquest sigui el veritable sentit del film, una idea molt més perillosa socialment que no pas la pornografia, motiu oficial del seu rebuig.
L'atreviment del director coreà li ha valgut a la seva pel·lícula un gran reconeixement i popularitat. Amb tot, caldria puntualitzar, la crítica no ha estat del tot benèvola, ja que se li discuteixen els mèrits cinematogràfics. Volgudament desmanegada (amb el seu aspecte amateur, l'ús de recursos com la càmera ràpida…), la realització sembla formar part també de la voluntat provocativa de Jang. No és estrany que hagués estat considerat com l' enfant terrible del cinema coreà, tot i que el seu silenci dels darrers anys (només un altre film des del 1999) hagi permès ara a Kim Ki-duk ocupar aquest lloc.
Comentari penjat el 31/12/2006
----------------------------------------------------------------------------------
(1) Les existents ara mateix són: “Tothom” (és a dir, per a tots el públics), “12”, “15”, “18” i “Restringit” (per a aquelles pel·lícules que només es permet projectar en determinats cinemes per a adults).
(2) Es tracta d'unes imatges de making off. Hi ha dos moments més com aquest en la pel·lícula: en el primer, l'actriu protagonista expressa a càmera els seus dubtes sobre si serà capaç de completar una pel·lícula que li exigeix estar despullada molt de temps; en el segon, la mateixa actriu plora després de filmar l'escena en que una altra noia l'apallissa. Sembla clar que la introducció d'aquests moments metalingüístics no forma part d'una estratègia discursiva, sino que simplement el director veu l'oportunitat durant la postproducció d'afegir un material interessant. Una prova inequívoca de la llibertat que Jang sent a l'hora de fer el seu cinema.
(3) Pel·lícula japonesa coneguda a Espanya com El imperio de los sentidos (Oshima Nagisa, 1974), amb què Lies va ser ràpidament comparada després de la seva estrena en el Festival de Venècia, potser per motius massa obvis (una altra pel·lícula asiàtica amb molt de sexe).
(4) Declaració citada a http://servicios.elcorreodigital.com/evasion/cine/c240801mentiras.html (La traducció és meva)
,
Gojitmal (literalment: “Mentida”)