The Aimless Bullet

Un altre dels grans clàssics coreans. Es tracta d'una pel·lícula avui disminuïda pel seu mal estat de conservació, però de vital importància per a entendre l'evolució del cinema sudcoreà de postguerra. El seu director, Yoo Hyun-mok està considerat el mestre del realisme (si bé demostra, sobretot aquí, altres influències, com l'expressionista), i els seus films, els més estilitzats i intel·lectuals de l'època.

The Housemaid

Un clàssic del cinema coreà, recentment reivindicada com una pel·lícula fonamental de la història del cine. La més famosa de les realitzacions de Kim Ki-young, amb la qual va escandalitzar l'audiència dels anys seixanta amb una història d'infidelitat matrimonial a mig camí entre el melodrama familiar i el cinema de terror.

Mother

Amb el comentari de la fins ara última realització de Bong Joon-ho (director de Memories of Murder i The Host) ja són cinquanta els articles continguts en aquesta web, que tot just ha fet tres anys. Una petita porció del que ha donat de sí, i segueix donant, el cinema de Corea del Sud, i que Cinema Kim continuarà acostant als interessats. Gràcies als que llegiu aquesta web!

Die Bad

Opera prima de Ryoo Seung-wan, director de Arahan i Crying Fist. Tota una declaració d'intencions respecte als camins que hauria de recórrer el seu cinema posterior, entre la sèrie B, l'autoria en versió cinèfila i la comercialitat. Un treball d'artesania fet amb pocs diners però moltes ganes d'experimentar. Una experiència en brut per a paladars no massa refinats.

The Good, the Bad, the Weird

La més recent i, fins ara, també la més popular de les pel·lícules de Kim Ji-woon, autor de títols com The Quiet Family (també comentada a Cinema Kim) i A Bittersweet Life. Autodefinida com un western de ressonàncies leonianes, es tracta en realitat d'un divertit film d'aventures, menys fosc i més pla d'allò a què Kim ens té acostumats, però que es disfruta i molt.

La poètica de Lee Chang-dong: El cinema i la vida

Amb aquest breu catàleg dels aspectes més destacables de la manera de fer cinema de Lee Chang-dong tanco l'especial sobre aquest director, que vaig iniciar amb el comentari de tots els seus films fins a la data, també inclosos en aquest link.

Attack the Gas Station!

Tot i ser poc coneguda, aquesta pel·lícula de l'any 1999 va ser una de les primeres sensacions del 'nou cinema coreà'. Comèdia esbojarrada i bastant 'gamberra', fa un repàs al zoològic social de la ciutat coreana en una història sobre quatre joves que volen atracar una gasolinera i acaben posant carburant als clients.

The Quiet Family

Opera prima del director Kim Ji-woon (autor de la recent The Good, the Bad, the Weird), i un film amb categoria de culte a l'actualitat, gràcies al seu humor negre, el seu atrevit joc amb els gèneres i la presència d'actors com Song Kang-ho (The Host) i Choi Min-sik (Oldboy). Va ser també un dels primer títols en donar a conèixer l'actual generació de cineastes coreans al món a finals dels noranta.

"Cines asiáticos: un reto analítico"

Anàlisi del tractament que la crítica de cinema espanyola ha vingut dispensant a les pel·lícules coreanes estrenades en cinemes comercials en els darrers anys. Amb voluntat més descriptiva que reprobatòria, presento les principals mancances detectades.