Quan el jove Makdong torna dels reglamentaris dos anys de servei militar es troba el lloc on hi ha casa seva totalment canviat. A pocs centenars de metres les grans torres d'apartaments –extensió dels suburbis de la gran ciutat– han substituït els camps de conreu. Makdong s'ha de guanyar la vida ara com pugui en aquest nou entorn, però no li resulta fàcil trobar una feina. L'atracció que sent per una cantant de cabaret, amant d'un mafiós de baixa estofa, l'acaba introduint en els baixos fons i la delinqüència, al temps que la seva família es desconjunta.
(Imatges extretes de www.cine21.com)
Després de contribuir a l'escriptura dels guions de dues pel·lícules de Park Kwang-su, To the Starry Island (1993) i A Single Spark (1996), el famós novel·lista (1) Lee Chang-dong va ser animat pels seus (ara) col·legues del cinema a provar sort en la direcció de pel·lícules. Lee va acceptar el repte, i el satisfactori resultat (2), que iniciaria una de les filmografies més sòlides i personals de la darrera dècada (i no parlo només del context sud-coreà), seria Green Fish. Sembla clar que el seu prestigi el precedia; així s'explica que una opera prima pugui comptar amb un càsting de reputats intèrprets (si bé no tots eren tan coneguts en aquell moment), amb la direcció de fotografia a càrrec del prestigiós You Yong-kil, i ser produïda pel que ara és l'estudi més important del país, Cinema Service, amb producció executiva de Kang Woo-suk.
És difícil de dir (i potser no caldria) què va fer canviar a Lee la paraula escrita per la càmera de filmar com a estri per a expressar-se. L'any 1997 el cinema de Corea del Sud experimentava una sensacional revitalització (si bé el gran boom no es produiria fins dos o tres anys després); però no es pot dir que Lee se sentís enlluernat per les llampades del món de l'espectacle. Clarament, la seva no és una aposta per la indústria, tot el contrari. Green Fish neda a contracorrent del cinema «de gènere» imperant (llavors i ara) perquè, si bé és cert que juga amb determinats clixés del cinema sobre mafiosos, lluny de dedicar esforços a la construcció d'una narrativa arquetípica, centra el seu interès en la descripció i la crítica de la societat. Novel·la negra de la bona, vaja. A través de la situació que viuen els seus personatges, se'ns presenta una societat en ràpida i ferotge transformació, del món rural a la vida urbana. Un canvi que Lee estima destructiu i pervers, en considerar que pel camí els llaços humans han quedat desfets (en aquest sentit, vegi's el desastrós pícnic de la família de Makdong com una sinècdoque social). No hi ha dubte que un discurs així pot despertar sospites de cert reaccionarisme, però Lee s'encarrega d'aportar proves gràfiques prou eloqüents de, si més no, el mal favor que el creixement de les ciutats fa al paisatge (que esdevé reflex d'un estat anímic interior). En aquests moments el film pren una dimensió documental, que l'allunya definitivament del gènere i l'apropa a la realitat.
Aquest testimoniatge és el que dóna més valor a Green Fish, i només cal lamentar que l'excessiu convencionalisme d'algunes parts de la història (ex.: la relació entre Makdong i l'amant del seu cap; les lluites entre gàngsters pel control del territori) debiliten un tant el discurs. En el futur, Lee no tornarà a jugar amb els esquemes del gènere, depurant el seu estil en la direcció del realisme, on oferirà el millor de si mateix. Però si obviem l'existència de pel·lícules posteriors (possiblement superiors a aquesta, o com a mínim, més centrades), i valorem Green Fish en la justa mesura del seu context, haurem de dir que es tracta d'una obra molt estimable, sobretot per indagar a fons en les entranyes d'un país –Corea del Sud, és clar– encara convalescent del seu frenètic viatge pel progrés.
Comentari penjat el 19/08/2008
------------------------------------------------------------------------------------------------
(1) Conegut, sobretot, per la seva primera novel·la, Chonri, de l'any 1983.
(2) Guardonat a Corea en els premis Blue Dragon (millor pel·lícula i actor), i també en els festivals de Rotterdam i Vancouver.
,
Chorok mulkogi (literalment: “Peix verd”) 