Tres històries narrades separadament. La primera, sobre una dona que rep la inesperada visita a casa seva del seu germà i la dona d'aquest. Al principi la relació és bona, però així que passa el temps i ells no marxen sorgeix el conflicte. La segona història és sobre les discussions entre una noia i la seva mare per culpa de l'aventura de la mare amb un home casat. L'última història tracta sobre els problemes de gelosia d'una jove parella.
(Imatges extretes de www.cine21.com)
Originalment el títol internacional (en anglès) d'aquesta pel·lícula havia de ser The Birth of a Family (1) (“el naixement d'una família”), traducció literal del títol en coreà, però finalment va quedar reduït a aquest Family Ties. Desconec les raons que van dur a aquest canvi d'última hora, però al meu entendre es va cometre un error, perquè la idea de la formació d'una família s'ajusta més al sentit i l'esperit del film. No hi ha dubte que aquest tracta sobre les relacions (o llaços) entre persones d'una mateixa família, però són unes relacions trencades o, com a mínim, deteriorades fins a un punt irreversible. Així, tenim a dos germans que miren de conviure però no poden, i a una filla i una mare que ja fa temps que no viuen juntes i ni tan sols es parlen. Les diferències entre uns i altres els duran, irremissiblement, a la separació definitiva.
En la tercera història de que consta la pel·lícula veiem els conflictes d'una parella que aparentment res tenen a veure amb qüestions familiars, fins que en un gir final les tres històries s'uniran, en el moment que donarà lloc al naixement d'una atípica família. Dic atípica perquè al contrari d'allò que acostuma a ser habitual, als membres d'aquesta no els uneixen llaços sanguinis, sinó que les seves relacions han tingut un origen casual. Això, però, no la fa menys vàlida (2), ja que està basada en l'estima i el respecte mutu, cosa que no es pot dir de les famílies convencionals que hem vist anteriorment. En aquest sentit Family Ties té un discurs força progressista, sobretot si tenim en compte que s'ha formulat en un país on la institució familiar és un fonament de la societat (per bé que cada cop menys), i la figura patriarcal –també absent en aquesta peculiar família–, intocable (3). El final feliç que se'ns ofereix com a conclusió, doncs, no és un recurs forçat que busca l'acomodament de l'espectador, ja que lluny de basar-se en el retorn a un ordre establert, expressa una rebel·lia gens conformista.
Un altre aspecte a destacar de Family Ties, més enllà del seu discurs, és la seva gran qualitat cinematogràfica. El to és contingut, i s'evita fer ús dels recursos fàcils que manipulen les emocions de l'espectador en aquest tipus de drames, primant una aproximació realista a les situacions. El seu punt fort en aquest sentit és un guió capaç de perfilar uns personatges extraordinaris per la seva riquesa en matisos, a la qual contribueixen, i molt, les grans interpretacions de Moon So-ri, Kong Hyo-jin i Bong Tae-gyu, que es compten entre els millors actors coreans del moment. Lluny de maniqueismes, a tots els protagonistes se'ls poden atribuir virtuts i defectes que expliquen o justifiquen les seves accions, i costa de vegades posar-se de part d'uns o altres. Fins i tot en la primera història, l'egoïsta germà arriba a fer més llàstima que ràbia, ja que es poden intuir les penúries per les quals ha passat i que l'han dut a la seva situació actual.
Sense que es tracti de cap fita extraordinària, Family Ties s'eleva per sobre de la mitjana, fent-se mereixedora d'una atenció major que la que l'hi ha dispensat l'audiència coreana, potser massa saturada de melodrames (històricament, el gènere més popular, i encara ara molt recorregut) com per parar atenció a aquesta petita(per pressupost, per desplegament de mitjans)-gran pel·lícula. Apunto, per a acabar, que també revela la versatilitat del seu director, Kim Tae-yong, autor anteriorment de només un altre títol, Memento Mori (1999, codirigida amb Min Kyu-dong (4)), que feia un particular ús del gènere de terror per a vehicular una crítica al sistema educatiu coreà. Vaja, que no sembla que a Kim l'hi agradi agafar el camí fàcil. Esperarem amb impaciència a veure per on continua.
Comentari penjat el 12/12/2006
------------------------------------------------------------------------------------------------
(1) Així era com s'hi feia referència abans de la seva estrena comercial a Corea.
(2) Darcy Paquet, www.koreanfilm.org
(3) No oblidem que el confucianisme està en la base filosòfica de la societat coreana, i que segons aquesta doctrina la pietat filial, és a dir, el respecte als progenitors, sobretot al pare, és una de les tres grans virtuts.
(4) Curiosament, Min també ha estrenat recentment en solitari un drama coral d'hitòries entrecreuades titulat All For Love, que era molt apreciable, tot i que força més convencional que Family Ties.
, Gajok-ui tansaeng (literalment: “El naixement d'una família”)