A la Corea del període Joseon, els detectius Nam-soon i Ahn investiguen un cas de falsificació de monedes. Les pistes els duen ni més ni menys que fins al Ministre de Defensa, un home ambiciós i cruel que ha aconseguit desfer-se dels seus rivals polítics i fer-se amb el control de l'exèrcit. Però el principal escull que hauran d'enfrontar els dos policies si volen detenir el Ministre és el seu guardaespatlles personal, un noi d'aspecte delicat però molt hàbil amb l'espasa, anomenat Ulls Tristos per la seva expressió melancòlica. Nam-soon, una noia forta i lluitadora, i Ulls Tristos s'enfrontaran en una sèrie de combats, dels quals cap dels dos en resultarà vencedor, però que faran sorgir una atracció mútua entre ambdós contendents.
(El film no es basa en autèntics fets històrics)
(Imatges extretes de www.cine21.com)
Després de Nowhere to Hide (1999), potser espremut per la gran quantitat d'idees abocades en el film, Lee Muyng-se es va prendre el seu temps abans de tornar-se a posar darrera la càmera, amb la qual cosa l'estrena de Duelist el 2005 es va convertir en un dels esdeveniments cinematogràfics més esperats de la temporada. Aquest fet va acabar jugant en contra seva, contribuint en augmentar el sentiment de decepció de molta gent davant el resultat final. Per a ser justos, s'ha de dir que la pel·lícula ha dividit les opinions entre aquells que adoren (i es conformen amb) les seves imatges i els que haurien preferit que els expliqués (millor) alguna història més interessant.
El desconcert potser sigui degut, en primer lloc, a la pròpia heterogeneïtat del film. D'entrada no se'l pot barrejar amb la recent moda de les estilitzades pel·lícules d'arts marcials asiàtiques, ja que el preciosisme de Lee no és parent del de Zhang Yimou. A Duelist les lluites –que són poques– s'allunyen de l'èpica, apropant-se més a un sentit de l'experimentació que no pas de l'espectacle. Si un hi pensa després d'haver-les observat, s'adona que de fet els contrincants gairebé ni han arribat a tocar-se. Tota la batalla s'ha vist reduïda a un joc de llums, gestos, efectes de transició i música, a la representació d'un ball, com veiem (gairebé de forma literal) en l'escena que clou el film. La resta, allò que acompanya a aquestes escenes, és un relat detectivesc d'ambientació (pseudo)històrica i to de comèdia absurda, que el director no sembla prendre's tan seriosament. No ho dic pel seu aspecte de boutade, evidentment buscat, i que remet en certa forma a l'anterior treball de Lee.(1) El problema és, com han dit alguns, que Lee sembla haver-se oblidat de com explicar una història, perquè la trama sobre el complot polític i la falsificació de monedes se segueix malament i s'acaba perdent de vista, per culpa d'una certa desconnexió entre històries i personatges. En canvi, es posa l'accent en la relació amorosa entre Nam-soon i Ulls Tristos.(2) Un idil·li ben particular, ja que té lloc a través dels combats cos a cos dels dos protagonistes. En aquest sentit, les complicades coreografies marcials, plenes de moviments sugerents, tenen molt d'al·legòric.
Els millors moments del film, els més evocadors, sorgeixen precisament d'aquest caràcter abstracte de les escenes d'acció; i, és clar, de la bellesa de les seves imatges. Del demés, poca cosa a dir, fora de la presència –sempre d'agrair– d' Ahn Sung-ki (que ja havia col·laborat amb Lee Myung-se fent el paper de dolent a Nowhere to Hide ). Qui en tingui prou es quedarà satisfet, però qui exigeixi del cinema alguna cosa a dir no podrà disfrutar completament del film. De tota manera, uns i altres, recordaran les imatges de Duelist durant força temps.
Comentari penjat el 1/08/2007
----------------------------------------------------------------------------------
(1) El director ha declarat en alguna ocasió que en les seves pel·lícules busca trencar amb la noció fixada de que el cinema és drama. Aquesta lògica no s'aplicaria només al to, sinó també a l'estructura.
(2) Alguns comentaristes han fet notar la inversió dels rols socials en aquesta parella: Nam-soon és masculina en la seva força física i de caràcter, mentre Ulls Tristos té un aspecte androgin i es comporta amb gran delicadesa. Per cert que Kang Dong-won antecedeix (per uns mesos) al Lee Jun-gi de The King and the Clown en la seva promoció d'un model d'home d'aire femení.
,
Hyeongsa (literalment: “Detectiu”) 