Ryu Ji-ho, un jove i exitós director de cinema, torna a casa després d'un dia de rodatge de la seva nova pel·lícula de vampirs. Un cop a l'interior de la seva llar (que resulta ser igual que el decorat del seu film) es troba amb un desconegut que el segresta i se l'emporta de nou al set de rodatge, on també hi té retinguda la seva dona. Per a poder ser alliberats, el segrestador –que resultarà ser un extra de les pel·lícules de Ji-ho– exigeix que el realitzador confessi els seus pecats i tregui a la llum la seva maldat interior, ja que no pot tolerar que la vida d'aquest sigui tan perfecta. Si no ho fa, anirà tallant un per un els dits de la seva esposa.
(Imatges extretes de www.dragonsdenuk.com)
Cut és un migmetratge que Park Chan-wook va fer per a integrar-lo en un film de tipus omnibus –és a dir, una pel·lícula que consta de diversos segments realitzats per diferents directors– titulat Three… Extremes (1). Les altres dues peces que conformen la cinta (segona part, per cert, d'un altre de similars característiques) van anar a càrrec del japonès Miike Takashi, i el xinès Fruit Chan; no m'hi referiré, en tractar-se d'històries autònomes. Però sí que és pertinent parlar de manera breu del projecte Three en el seu conjunt, ja que la seva filosofia explica en part la personalitat de les obres que l'integren en aquestes –de moment– dues entregues. La idea és la de reunir a tres directors asiàtics cultivadors del gènere de terror, i demanar-els-hi que realitzin un producte original, cadascun amb el seu estil propi, per a després exportar-los (principalment a Occident) sota un mateix títol i vendre-ho com una mostra del més nou terror asiàtic. El còctel no s'ha d'entendre com un exemple del tipus de tractament que es dona al gènere en les cinematografies asiàtiques, o els noms escollits no són els més indicats, ja que es tracta d' autors (com a mínim aquesta és la categoria que des d'aquí els hi hem adjudicat) que insuflen una visió particular a les seves creacions, possiblement allunyada de les tendències majoritàries. Es tracta, al capdavall, d'un menú per a sibarites de paladar refinat, sense la component excessiva i popular dels productes típicament extreme (que el títol pregona).
Si ens fixem –ara ja sí– en Cut, de seguida veiem que no conté imatges especialment gore ni sanguinolentes (tret d'algun moment al final). Les seves intencions no semblen les de remoure els budells de l'espectador. Per a entendre millor el film cal fixar-se, abans que en el gènere (tractat amb força ironia i sentit de l'humor), en la situació professional del seu autor. Tot just un any abans Park havia guanyat la Palma d'Or en el festival de Cannes per Oldboy, assolint l'estatus de gran autor a escala internacional. No és estrany, doncs, que decidís posar-se autorreferencial. D'això va, en bona mesura, aquesta set piece de quaranta minuts. La prova més evident és el títol de la pel·lícula que el director protagonista està rodant, “Live Evil”, precisament el títol (però a la inversa) del proper projecte de Park (ja en aquells moments sobre la seva taula), una història de vampirs en ambient contemporani…
A Cut, Park ens parla, de manera molt suggeridora, sobre l'experiència del creador (com aquest introdueix la seva vida en les seves obres), i sobre la barreja de realitat i ficció intrínseca en la condició de cineasta. La història també conté una reflexió sobre la crueltat i la naturalesa malvada de l'home (a pesar dels decorats de civilització que construeix al seu voltant). Però un i altre discurs acaben devorats per la voluntat de fer partícip a l'espectador d'un joc de referències i de miralls, en el que esdevé poc més que una atractiva joguina embolcallada amb una posada en escena brillant. Un perfecte artifici, filmat amb bon pols, i que deixa un bon sabor de boca.
Comentari penjat el 16/07/2007
----------------------------------------------------------------------------------
(1) A Corea es va conèixer com Three… Monster.
,
Sseuri... monseuteo (literalment: “Tres… Monstre – “Talleu” ”) 