Dos estudiants de la mateixa universitat, In-woo i Tae-hee, es troben un dia casualment pel carrer i s'enamoren a primera vista. Comencen a sortir, però un dia Tae-hee desapareix. Anys més tard, In-woo, que ara és professor d'institut, creu veure senyals del seu antic amor en una altra persona. El fet que es tracti d'un estudiant de la seva classe li farà plantejar-se la seva pròpia sexualitat, així com patir els insults i les mirades del seu entorn social.
(Imatges extretes de www.cine21.com i www.gobungee.co.kr)
Dintre del considerable nombre de melodrames romàntics que produeix el cinema coreà, existeix el que en podríem dir un subgènere d'històries en que la parella protagonista referma el seu amor superant les barreres de l'espai i el temps. Així, per als personatges de Il Mare (2000) i Ditto (2000), el fet de viure en anys diferents no és un impediment a l'hora de mantenir comunicació. Bungee Jumping of Their Own s'apunta també a aquesta tendència, ja que en In-woo i la Tae-hee aconsegueixen mantenir la seva relació a pesar d'habitar en cossos diferents, perpetuant-la al llarg del temps. Aquest i altres clixés del gènere formen el seu substrat argumental. Dit així, no estaríem davant d'una pel·lícula molt original, si no fos que Bungee… transcendeix el seu pobre plantejament inicial amb la inclusió d'una altra història (o gir de la trama) amb molt més que explicar.
(Aquest paràgraf conté spoilers) Durant els primers minuts assistim a l'encontre entre In-woo i Tae-hee (en un dia de pluja, una aparent casualitat els duu a compartir un paraigües), a com la seva relació evoluciona fins que esdevenen una parella, com discuteixen, es reconcilien i, a la fi, se separen (In-woo espera la seva estimada a l'estació de trens des d'on ha de partir cap al servei militar, però ella no apareix –més endavant sabrem que va morir víctima d'una atropellament en front mateix de l'estació–). La pel·lícula fa llavors un salt de disset anys, alhora que un canvi de to i de temàtica inesperat. Si durant aquesta primera part ens trobàvem davant d'una tragicomèdia romàntica molt edulcorada (on Lee Byung-hun feia un inversemblant paper com a estudiant universitari extremadament tímid), ara veurem un seriós drama de temàtica social. In-woo ha esdevingut professor d'escola, i el seu rostre reflecteix maduresa, tot i mostrar-se encara dolgut pel desengany amorós del passat. Un dia comença a percebre característiques de Tae-hee en un alumne de la seva classe, un noi de disset anys anomenat Hyeon-bin. Independentment del fet que puguem sospitar que aquest noi és Tae-hee reencarnada, tal com es confirmarà al final, allò que es desenvolupa durant els minuts centrals del film és un discurs sobre l'homosexualitat, en concret un retrat dels prejudicis que la societat coreana té al respecte. In-woo és el primer en dubtar de la seva sexualitat quan es veu atret per jove Hyeon-bin, per això visita un metge que l'hi confirma que tot està bé. Quan siguin la resta de persones les que sospitin que In-woo és gay, patirà els insults dels estudiants, l'acomiadament de la seva feina i l'abandó de la seva dona.
El tema de l'homosexualitat és considerat tabú a Corea, una societat força homofòbica. És clar que no falten casos de pel·lícules amb aquesta temàtica, com Road Movie (2002) o la recent No Regrets (2006). Però es tracta de produccions independents i minoritàries. L'any anterior, King and the Clown, que va obtenir un gran èxit de públic, també feia referència a les relacions homosexuals (alguns asseguren que aquest va ser un dels motius del seu èxit, constatant un canvi de mentalitat de la població) tot i que d'una manera molt ambivalent. Bungee… també fa ús del doble sentit d'allò que es mostra per tal que a la fi tot torni a la normalitat. Tot i així, l'evidència expositiva, així com la improbabilitat de que es volgués utilitzar un tema tan delicat (amb l'afegit d'una possible relació pedòfila!) simplement com a excusa argumental, em fa pensar que hi havia una veritable intenció de tractar el tema. I això, per a una producció destinada al gran públic, és tota una temeritat.
Però, per què? A què es deu aquest doble discurs? Un dels aspectes més elogiats del nou cinema coreà és la seva capacitat per a innovar dintre del discurs dels gèneres tradicionals, els quals són barrejats i remodelats fins a obtenir un producte original. Podríem, doncs, entendre Bungee… com una nova manera d'afontar el melodrama romàntic combinant-lo amb el drama social per a enriquir-lo. En contra d'aquesta teoria, a més del fet –ja expressat– que no crec sigui possible jugar amb el tema gay a Corea, hi ha l'evident irregularitat de la pel·lícula, que no armonitza en el seu conjunt la variació de tons, i que faria pensar, com a molt, en un intent d'alquímia fallit. Una altra possibilitat és entendre les contradiccions de la pel·lícula com el resultat d'un conflicte d'interessos no resolt. Aquesta hipòtesi (1) és interessant, però ens porta a preguntar-nos qui són els actors del conflicte. Fent un cop d'ull a les carreres del director Kim Dae-seung i del guionista Ko Eun-nim no sembla que se'ls pugui atribuir una voluntat autoral que, hipotèticament, hauria entrat en col·lisió amb els dictats de la indústria.
Seria necessari analitzar amb més deteniment la pel·lícula per a arribar a conclusions. Mentrestant només ens queda fer una valoració del resultat final, que és un film descompensat i contradictori, vulgar i imaginatiu (com tants d'altres en el panorama d'aquest cinema coreà contemporani), però precisament per això, apassionant.
Comentari penjat el 18/12/2006
----------------------------------------------------------------------------------
(1) La qüestió és analitzada, respecte del cinema de Hollywood, a Ángeles y demonios: representación e ideología en el cine contemporaneo de Hollywood de Celestino Deleyto.
,
Beonji-jeompeu-reul hada (literalment: “Fer salt de pont (pònting)”)