En un poble miner de la província de Kangwon un home, Hye-gon, té al seu càrrec dos fills petits, una nena de nou anys, Yeong-rim, i un nen amb una deficiència mental, Tong-gu. Les lògiques dificultats de la seva vida en un entorn deprimit s'agreugen quan Hye-gon ha de deixar la feina a la mina per una afecció pulmonar. Llavors intenta aixecar el seu propi negoci, però els seus esforços no tenen recompensa, i cau en la depressió. En aquell moment és la petita Yeong-rim qui s'ha de fer càrrec de la família.
(Imatges extretes de www.cine21.com)
Una de les característiques del cinema coreà més destacades és l'arrelament de les seves històries i de les seves imatges en la realitat. Sovint les pel·lícules, fins i tot les de gènere, estan recorregudes per una pàtina de versemblança que es manifesta en la manera de representar la violència o en la forma de parlar dels personatges, o inclouen escenes que cal interpretar com comentaris socials. A Holiday (Yang Yun-ho, 2006), un argument –basat en fets autèntics– de fuga carcelària força realista, però sobretot, intens i efectiu, era introduït per una seqüència en què es denunciaven els desallotjaments forçosos que van patir els habitants de les barriades de Seül per les obres dels Jocs Olímpics.
A pesar d'aquesta tendència, el cinema coreà no alberga un corrent de «cinema social», entès com aquell cinema fortament compromès amb la realitat i amoïnat per denunciar les injustícies i la precària situació dels més desafavorits. Per això, el primer aspecte en què destaca With a Girl of Black Soil és que podria incloure's dintre d'aquesta categoria, en tractar, i no pas tangencialment, el tema dels indrets i les persones que van ser marginades del procés de desenvolupament del país, i que avui semblen haver caigut en l'oblit. Però el film és més que això. El seu director i alma mater, Jeon Soo-il, professor universitari de cinema, no es conforma amb descarregar la seva crítica política, sinó que a més, com va destacar el jurat del BAFF 2008 (que li atorgà el premi al millor director emergent), arma la seva proposta de notables recursos cinematogràfics. Narrativament, per a la primera part del film fa ús d'un esquema típic de melodrama (felicitat troncada per desastre); després frustra qualsevol expectativa de resolució en sentit positiu, i conclou amb un final obert. D'aquesta manera duu l'espectador a fa el pas de l'emoció a la reflexió, que dóna força al discurs. Els elements formals també hi contribueixen. De bon començament les imatges presagien la tragèdia, perquè Jeon exposa amb el mateix estil distant i sec tant els moments feliços com els tensos, suggerint amb això un invariable estat de les coses, un destí funest del qual els personatges no poden escapar.
 |
Cal dir que l'aposta del film era arriscada. L'arquetipisme inicial por fer dels personatges uns artefactes plans, mentre que recolzar tota la segona part de la història en la interpretació d'una nena de nou anys sembla una temeritat. Per sort, Jeon se'n surt prou bé de l'escull. Aconsegueix obtenir de la petita Yoo Yeon-mi (tot un talent natural) una interpretació ajustada al callat dramatisme de la pel·lícula i, no menys espinós, manté un equilibri coherent entre les documentalistes imatges dels treballs a les mines de l'inici i altres estampes de caire més abstracte, com el descens arrossegat del pare Hye-gon per turó d'escòria.
A mig camí entre el cinema social i el d'autor, With a Girl... és carn de festivals de cinema. No per casualitat ha estat acumulant guardons en els de Barcelona, Venècia (1) i Las Palmas (2), un fet que sembla marcar un punt d'inflexió en la visibilitat internacional del cinema de Jeon Soo-il, de qui segurament sentirem a parlar més en els propers anys.
Comentari penjat el 09/06/2008
------------------------------------------------------------------------------------------------
(1) Premi CICAE i el Lina Mangiacapre (Venècia 2007).
(2) Premi del públic i el de millor fotografia (Las Palmas 2008).
,
Geomen tangyi sonyeo oi (literalment: “Amb una noia de terra negra”) 
